1. |
Intro
00:36
|
|||
2. |
Vigilia
03:22
|
|||
No viurem als escombraires
Ni ens disparem al cap
Si ens tanqueu a dins la gàbia
L’obrirem a cops de llibertat
No viurem sense somriures
Ni els nostres ni dels que vindran
Si ens nugueu als vostres bancs
No deixarem mai de lluitar
No menjarem pa tacat de sang
Cremarem els palaus d’hivern
Si el mercat mundial ens esclavitza
No hi haurà descans
No deixarem que mai s’escolte
Un crit als nostres oceans
Mentre hi haga pena i rabia
Pera vosaltres no hi haurà dema
Han creat el seu exèrcit personal
De gent sense cor
Que ha oblidat per què lluitar
Per a escapar d’aquesta presó
Per a combatre pel dema
Obrir els ulls i despertar
Hi ha que sortir del nostre malson
Açò s’ha d’acabar
El foc és imminent
Si vens amb mi donam la mà
Com una onada ens alça
|
||||
3. |
Al caer
03:40
|
|||
El destino me condeno con
Una piedra en el camino
No dejé de tropezar
De cabeza al vacío
Y al volver la vista atrás
Pude ver con claridad
Que voy solo y derecho al infierno
Solo en esta habitación
Fumo toda frustración
Y alimento un odio que me abrasa el alma
Degradándome al pensar
Mi conciencia me atormenta
Con la certeza de saber que
Solo el silencio me acompaña
Soy el viento el huracán
Un recuerdo que olvidar
Veo como me devora el tiempo
Condenado a caminar
En la fría oscuridad
Como un lobo herido y sin aliento
Al caer
No pude levantarme
El viento sopla fuerte
No veo el horizonte
Al sentir
La rabia entre mis venas
Tus lágrimas amargas
Forjaron mis cadenas
AL CAER
|
||||
4. |
Màrtirs
03:26
|
|||
Protestes disturbis
L’odi d’un poble desangrat
Violència democràcia
L’impunitat per a l’estat
Misèria desigualtat
La rabia als ulls dels indignats
Víctimes de la banca esclaus del benestar
Sense drets de treball i mal assalariats
Sotmesos a reformes drets dictatorials
Venda de misèria a les sucursals
I JA NO PUC CALLAR
Flames que prenen els carrers
La por que tomba el poder
Altes esferes desnonaments
Forces policials
Màrtirs de l’abús hipotecari
Et sents com aquell llop en solitari
El poble s’alçara i lluitara fins l’endemà
Màrtirs de l’abús hipotecari
Actes que dinamiten consciències
Ignorants que viuen amb els ulls tancats
...
Ja no puc callar no anem a desistir
Soms els martirs i promte tot s’acabara
Escapar de la vida que ens han imposat
Un nou dia acomença
ES EL VOSTRE FINAL
|
||||
5. |
Juego de futuro
03:50
|
|||
Negro es mi futuro en esta selva decadente
La obsolescencia programada de mi mente
Preparado pisotear a mi igual
Canibalismo de esta jungla laboral
Oscuro el pensamiento que recorre mi cabeza
Sentir tan claro que entre todos soy la presa
Carroñeros de nuestra dignidad
Y no volver a sentir como parte de este juego
Me conduce a la ignorancia y no me deja crecer
Y saber que soy dueño de mi mismo
NO ME VAIS A DETENER
Donde esta mi dignidad
Quien me la va a devolver
Con tanta rabia quemada
Despierto y empiezo a creer
...
|
||||
6. |
La paraula
04:18
|
|||
Un mercat d’idees que no poden suportar
Per a què conceptuar
Lliure la paraula sense ser violada
La missió dels governants
Discutida i exposada amb tota finalitat
És la vostra llibertat
Un mercat d’idees que no poden suportar
La resposta a les vostres mans
Som l’ombra d’eixa gent
Seguint un moviment
Que connecta per tot arreu i som
Les paraules al vent
Construint un moviment
LA PARAULA És SILENCIADA
La paraula és un arma dintre de la gàbia
Un AK47 carregada de ràbia
Si la frase buida esta plena de fem
Si crea consciència li fa por al burges
Fusilalos si ja no tens res
Si ja no es pot arribar a fi mes
Anem, xarrant, formant se i llegint
Saramago, Lenin i Ho Chi Min
Pilla un screen d’aquest malparit
Si afile la llengua és per a ferir
Preferisc morir a pararte la taula
L´únic que ens queda ja és la paraula
Si és vertadera és revolucionària
És un crit al cel a veure si es clava
Una bala a Fabra una altra a Calatrava
A veure on es fiquen quan esclate la merda
Atura’t, stop, tallem l’ofensa
Dels llepons del govern a la ràdio, a la premsa
L’spam del teu cap ací es contraresta
Amb el hip amb el hop d’este rock tan bèstia
I que està passant? I ningú contesta
Els mitjans comprats, silencien l’orquestra
La pantalla dicta la puta més fresca
I el teu paradigma: ema hac viceversa
|
||||
7. |
Mercados
03:59
|
|||
Queremos que sepáis que sabemos
Que no somos libres...
Os entregamos nuestras deudas
Que ya no esconderán la verdad
Políticas a la carta
Para quien verdaderamente manda
Los hilos desde arriba no son discutidos
La sociedad actual de consumo
Total y absoluta realidad
Comprando para ser libre
Objetos que nunca quisiste
La libertad es un riesgo para quien domina
Países y estados a merced
Suplican clemencia a los mercados
Tiemblan las bolsas otra vez
Y el trabajador mas llano
|
||||
8. |
||||
Despierto hundido
En una oscuridad abismal
Llena de caos y olvido
Tiembla el suelo
Intento olvidar los momentos ya vividos
Hijos del odio y la sinrazón
Enviados por lideres de estado
Condenado a disparar
A inocentes víctimas de este holocausto
Como el ángel de la muerte
Por un segundo
Veo la ocasión
En que la razón pasa de largo
Me paro a pensar
Debo decidir
Si el futuro me pertenece
Camino ausente perdido en la batalla
Donde no encuentro palabras ni valor
Que me haga seguir
...
Muertos en vida por un ideal
Rotos por dentro
Vidas quemadas la necesidad
En las ruinas de mi mente
Despierto hundido una mañana mas
Soy el arma de la muerte
No soy el mismo ya nada es igual
El secreto del valiente
|
||||
9. |
Un fil de llum
02:43
|
|||
Fins als pous de mísera hi ha un fil de llum
És la llum clara i lluent de l’esperança
S’obri entre l’oscuretat al lloc mes inhòspit
Mostrant el camí per la supervivència
Com un llamp a la tormenta
Com un breu estel fugaç
Com un far al mar furiós per la tempesta
Un instat de claretat per un cor que estaofegat
Un demà una rialla una promesa
I quan un fil s’extingeix
De la oscuretat naix altre I si algú el talla de cop
De cop n’apareixen quatre
Aquesta ossada claretat
Lluita contra l’injustícia
Amb tanta tenacitat
Que mai és podrà apagar
Fins als pous de mísera la oscuretat
Que es faça la llum que es faça la llum
Als pous de mísera la oscuretat
Que es faça la llum QUE ES FAÇA
|
||||
10. |
El último día
04:09
|
|||
Amanece en la ciudad Se oscurece el cielo gris
Nubes negras erizan la piel se avecina tormenta
Frio silencio que devora mi interior
Tras el sucio cristal se desata el infierno
A toda velocidad se desvanece el mundo ante mi
Ya no hay piedad, solo busco sobrevivir
No tardo en sesgar la fina linea que me ata a la razón
Desprendiendo el hedor de la muerte en esta jungla de hormigón
Ya no hay ningún mañana
Esta vez no subiras al arca
Acompañame a perder el norte
Despidete de esta humanidad podrida para ver
El fuego devorando su hedén
Vacilando al caminar, mirada perdida
Sin principios ni moral, ya no hay salida
Dejar salir al animal mis instintos deciden por mi
Olvidando lo que he sido solo quiero huir
...
Un buen recuerdo pasa por mi mente
A pesar de tanta destrucción
Hoy decido terminar con todo
Un disparo es la unica solución
|
Malson Onil, Spain
Malson es un grup d´estil punk hardcore amb influencies del millor punk americà i nacional com Desakato. Amb la nostra curta vida com a músics em recorregut bona part de la comarca gracies a un directe molt be treballat.
Streaming and Download help
If you like Malson, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp